Découvrez Bulletin d’Espalion en illimité Découvrir les offres

Cronica occitana. Los noms personas e de luòcs, un patrimòni vertadièr…

Les chroniques.

Cronica occitana. Los noms personas e de luòcs, un patrimòni vertadièr…

Es encara un article del que me balha l'escasença de tornar sus una forma de patrimòni mal coneguda. L'article paregut a la pagina 15 del numèro del 1 d'abrial parla de la glèisa de Nadalhac, un vilatge restacat a la comuna de Cobison e mai siá pas qu'a tres quilomètres d'Espaliu. L'article nos fa l'istoric de la glèisa dedicada a sant Marçal, una glèisa d'estil romanic, coma aquò se pòt veire sus la fòto qu'illustra l'article ; nos presenta tanben lo trabalh de restauracion entreprés pels membres de l'associacion "Les Amis de Nadaillac". Quantas son las associacions que, coma aquesta, trabalhan a sauvar e manténer lo patrimòni material local que sens elas seriá abandonat e finalament perdut !

Vos volriái parlar uei d'un autre mena de patrimòni, un patrimòni immaterial : los noms de personas e de luòcs, que nos ven sovent de luènh. Es vertat que s'es plan conservat per çò qu'aqueles noms son estats escriches : registres de las parròquias e de las comunas per las personas, cartularis, censièrs, terrièrs, cadastres… pels mases, vilatges e vilas. Aqueles noms son totjorn aquí ; pr'aquò, sabèm pas çò que la màger part vòlon dire.
Avètz segurament remarcat que, pas luènh d'Espaliu, se tròban cinq o sièis vilatges — parli pas que dels pus pròches — que s'acaban totes per la meteissa sillaba : , , …

Aqueles noms foguèron creats als sègles II III sègle après J.-C., quand la colonizacion romana se desvolopèt al país dels Rutèns e generalament en Gàllia. Una part dels territòris conquistats al cors del sègle I abans J.-C. foguèron atribuits a de ciutadans romans o d'ancians legionaris que s'encarguèron de los far valer e d'assegurar una preséncia romana un pauc pertot per espandir la civilizacion de Roma : agricultura, desvolopament de las comunicacions, de la lenga e de la cultura. Aqueles colons causissián prioritàriament las bonas tèrras, las de las valòias, per exemple, las de la valòia d'Òlt entre Sant-Cosme e Estanh ; de mai, pas luènh (del costat de Sant-Cosme), passava la via que veniá de (Bordèu), que traversava (Rodés) e qu'anava a (Lion) en passant per (Javòls, en Losera) [1].
La preséncia galloromana es confirmada ça que là per las descobèrtas arqueologicas : monedas, tròces de terralha sigillada [2], tròces d'anfòras, tròces de teulas…

Los noms de luòcs en foguèron creats per la màger part al cors dels sègles II III , coma o avèm ja senhalat, per designar las installacions de colons romans, çò que los Romans apelavan "" : de proprietats agricòlas novèlas. Aquelas proprietats èran d'ensembles bèls ; i aviá l'ostal del proprietari e de la familha, los bastiments agricòlas, mas tanben l'ostal del regidor, las cabanas dels trabalhaires, mai que mai d'esclaus. Aquò representava la populacion d'un vilatjòt, sovent mai d'un centenat de personas.
Los noms coma , , , … èran donc a l'origina de noms de proprietats agricòlas, lo nom latin "domeni, proprietat" èra sosentendut. Èran creats sul nom latin del proprietari amb lo suffixe que marcava la nocion d'apartenéncia : aital èra lo nom del domeni d' , lo del domeni de , lo del domeni de , lo del domeni de …
Coma los noms de familha romans èran pas en nombre infinit, de noms de luòcs d'aquela mena se pòdon trobar endacòm mai en Occitania.

Résumé


Un récent article du évoquait l'église Saint-Martial de Nadaillac restaurée par les membres de l'association "Les Amis de Nadaillac", l'occasion de saluer le travail de sauvegarde et de restauration du petit patrimoine assuré par de nombreuses associations locales.
À côté du patrimoine matériel (constructions de toutes sortes), existe le patrimoine immatériel dont font partie les noms de personnes et de lieux. Ces noms en général ont été bien conservés, notamment grâce à toutes sortes de documents écrits, mais souvent leur signification a été oubliée.
Autour d'Espalion existent plusieurs villages dont le nom se termine en ; Alayrac, Albiac, Flaujac, Lévinhac, Nadaillac… Ces noms datent du II et III siècles, d'une époque où des colons romains se sont implantés en nombre sur l'ensemble du territoire de la Gaule. Ces colons ont créé des domaines agricoles sur les terres les plus fertiles. La vallée du Lot l'était ; en outre, passait vers Saint-Côme la voie Bordeaux-Lyon qui venait de (Rodez) et se dirigeait vers (Javols en Lozère).
Ces domaines, appelés en latin "villae", étaient de véritables petits villages. Ils ont pris le nom de leur premier propriétaire par le biais du suffixe latin qui marquait l'appartenance, le nom latin "domaine, propriété" étant sous-entendu. Ce suffixe s'est ajouté au nom de famille du propriétaire : ainsi (Albiac) était le nom du domaine d' , (Flaujac) celui de , (Lévinhac), celui de , Nataliacus (Nadaillac) celui de …
Comme les noms de famille romains étaient en nombre limité, on peut rencontrer des noms de lieux identiques ailleurs en Occitanie.
[1] Cette voie passait par Cahors puis se dirigeait vers Rodez. De Rodez, une autre voie passant par Millau (ancienne Condatomagos) rejoignait la Via Domitia qui longeait la côte méditerranéenne.
[2] Cette sorte de poterie — poterie sigillée — était fabriquée notamment à Millau, aux ateliers de La Graufesenque.

Newsletter

Restez informé ! Recevez des alertes pour être au courant de toutes les dernières actualités.
Réagir à cet article

L'espace des commentaires est ouvert aux inscrits.
Connectez-vous ou créez un compte pour pouvoir commenter cet article.

Abonnez vous au Bulletin Espalion
Inscrivez vous à la newsletter
La météo locale
Cronica occitana. Los noms personas e de luòcs, un patrimòni vertadièr…